Como es sabido, en Cataluña gobierna una coalición de partidos formada por el PSC (PSOE), ERC, ICV y EuiA. Se presentan, se presentaron, ante la ciudadanía en las últimas elecciones abanderando la formación de un gobierno nacionalista y de izquierdas, que pretendía superar la fase insistentemente identitaria, reconocieron, del primer gobierno tripartito.

Muchos ciudadanos y ciudadanas, el que firma entre ellos, votó a partidos que forman parte del gobierno porque, aseguraron e insistieron, esta vez iban en serio, se trataba de generar un giro social de 180 grados en la trayectoria política del gobierno catalán. Lo social debía estar en el puesto de mando, se dijo y se repetió.

La conselleria de Educación del actual gobierno está en manos del PSC. La estuvo antes, en el primer gobierno, menos en los últimos meses, en manos de ERC, y durante dos décadas ha estado en manos de CDC y Unió Democrática, especialmente en manos de UDC, larga etapa en la cual la escuela privada concertada fue tratada con la amplia generosidad que caracteriza a los gobiernos de centro derecha en estos y en otros ámbitos afines.

El conseller de Educación es el señor Maragall, hermano del anterior presidente de la Generalitat. La carrera política del conseller ha sido, si no ando errado, interna al Partido, situándose y protegiéndose muy bien en las luchas de las diversas tendencias, y centrada básicamente en asuntos de gestión municipal, especialmente durante la época en la que su hermano fue alcalde de Barcelona. No se le conocen (no conozco cuanto menos) intereses, preocupaciones ni publicaciones en el ámbito de la enseñanza, pero la cuota entre los partidos del gobierno, la distribución de poder y, seguramente, el deseo de tocar más poder alzaron al señor Maragall a la conselleria de Educación.

Se sabe lo que pasó con el proyecto de bases de la ley catalana de Educación. Originó la movilización ciudadana más importante (y más hermosa) que se recuerda en la historia reciente de Catalunya. Entre otras cosas, el proyecto pretendía dejar la puerta abierta para la privatización de la gestión educativa. El president José Montilla se reafirmó en los medios de comunicación en la defensa del carácter público de la enseñanza preuniversitaria en Catalunya (afirmación ciertamente extraña, cuanto menos, ya que en estos momentos cursan estudios en la escuela privada y privada concertada un 50% del alumnado catalán) y parece, por otra parte, que el proyecto de ley de Bases presentado al Parlamento catalán rectifica en este punto y se compromete a no transitar por el camino de una mayor privatización.

Pero todo indica que al conseller no le ha bastado con esta marcha atrás. Su conselleria habrá querido racionalizar (esto es, reducir) el gasto público en enseñanza y ha pensado que era innecesario apuntar a gastos extraordinarios originados por encuentros insustanciales, a cargos de confianza que son, básicamente, premios políticos, a sueldos de gestores y consellers que superan toda cifra razonable, y que lo mejor era empezar por lo que tenía menos fuerza, suprimir el lado más débil del poliedro: los estudios de bachillerato nocturno en la enseñanza pública catalana (ignoro si esa supresión se extiende a la privada concertada, ahora y en el futuro) señalando la posibilidad de seguir esos estudios on-line, vía informática. La razón alegada es la baja inscripción en estudios de bachillerato nocturno, aun menor en estos últimos años, debida a la contradictoriedad de las jornadas laborales y los horarios de estudios.

Es obvio que a cualquier conseller con espíritu socialista se le hubiera ocurrido inmediatamente preguntarse por los motivos de esa contraposición. ¿Por qué los alumnos de nocturno (¿es necesario explicitar su origen social?) tienen tantas dificultades para proseguir sus estudios mientras trabajan? Que la cosa no es una fiesta es sabida por todos aquellos que hemos sido profesores de nocturno durante años y aquellos que en su día seguimos estudios en esa franja horaria, pero, paradoja de paradojas, cuando en mi caso, por ejemplo, empecé a trabajar en 1968 en una empresa privada a los 14 años, en plena temporada franquista, las empresas tenían obligación de facilitar a sus trabajadores la asistencia a estudios nocturnos de bachillerato.

Ahora no, el conseller ni se ha planteado sujetar los planes incontrolables del empresariado. Ellos mandan y hacen de su capa un sayo, y si quieren un traje completo. Cambian horarios, turnos, alargan la jornada, obligan a realizar horas extraordinarias, hacen lo que les viene en gana, sin que el estudiante trabajador puede decir esta vocación es mía, con las consecuencias que pueden imaginarse: ante los muros sociales, cada vez en incremento acelerado resignación. Lo que no es posible no es posible y ya está. En definitiva, ¿para qué estudiar clásicas, magisterio o fisioterapia si luego tampoco encontramos trabajo o nos pagan los 1.000 euros de rigor y sin hacer ningún esfuerzo educativo ya alcanzamos los 800 o 900, o, si nos apuran, trabajando a destajo, superamos los 1.200?

Es muy posible que al conseller no le importe en demasía la pérdida de oportunidades de estos estudiantes, que en su categoría de igualdad esto no registre. Recuérdese la anécdota, ciertamente significativa: al visitar un instituto de enseñanza media de Barcelona, el honorable conseller, hace pocos meses, aconsejó a unos alumnos de 4º de ESO, de orígenes sociales no afortunados y orígenes geográficos distantes, que no perdieran el tiempo con estudios de bachillerato y se dedicaran a ciclos formativos de grado medio, a cosas prácticas, útiles en definitiva. Ni que decir tiene que ese consejo jamás lo hubiera dado en esos mismos términos ni similares si el conseller hubiera visitado las aulas de colegios concertados como SUNION o privados-privados como AULA, o estuviera hablando con algún estudiante joven de su entorno familiar.

¿Cuáles serán los efectos de la medida si la movilización ciudadana no lo impide? Que muchos estudiantes abandonen, porque no es fácil a ciertas edades seguir estudios vía telemática, y porque, además, durante tiempo, desde cualquier perspectiva pedagógica, se ha insistido, con razón y razones, en la importancia de los estudios presenciales y en la arista de sociabilidad que estos estudios representan.

Los alumnos que no dejen sus estudios acaso puedan hacer algún ciclo de grado medio, estudiar, años más tarde, la prueba de acceso a los ciclos de grado superior (prueba no trivial, nada fácil de superar ) o esperar a los 25 años para intentar entrar en la Universidad por otras vías. Poca pérdida, pensarán algunos: son estudiantes sin posibilidades, algunos de ellos son expediente mediocre o regular, son pocos, que se informaticen, y lo mejor, se dirá, en última instancia, es que se inserten laboralmente y ya está. Mano de obra joven, como sus padres y familiares, que ya encontrará su cualificación.

Pero no es el caso, hay pérdida y mucha. La regresión que representa la medida es obvia y la contraposición entre el carácter de esta medida (que difícilmente se hubiera atrevido a poner en marcha un gobierno de centro derecha en Catalunya) y cualquier ideario socialista, socialdemócrata o mínimamente de izquierdas es de libro.

Habrá, pues, que movilizarse y con urgencia. La medida, obsérvese la nocturnidad, fue comunicada vía telefónica por un secretario o secretaria del departamento hace apenas una semana (finales de abril) a la dirección y jefatura de estudios de los institutos de Catalunya. En la lucha, esta vez sí, podemos encontrarnos estudiantes, sindicatos, profesores, partidos que sean realmente de izquierdas, y la ciudadanía en general, especialmente los sectores menos favorecidos. ¿Vamos a acepar una medida de este tenor? ¿No van a provocar una responsable crisis de gobierno ICV o EuiA por una agresión de estas características? ¿Hay que tragar también con esto? ¿No tienen nada que decir las alcaldías de poblaciones afectadas directamente como Santa Coloma de Gramenet, Badalona u Hospitalet, por ejemplo?

Algunos sindicatos de enseñanza del profesorado, y también estudiantiles, se han puesto ya en pie de resistencia. El llamamiento que han suscrito USTEC-STEs, ASPEPC-SPS y CGT -¡¡obsérvese la no presencia, asumida y deseada, de CC.OO ni de UGT, esperemos su recitifcación !!- es el siguiente:

Ante la decisión de suprimir los estudios nocturnos de Bachillerato por parte del Departamento de Educación, los sindicatos abajo firmantes convocan al profesorado a manifestar nuestra oposición a esta medida regresiva y a impedir esta nueva agresión contra la enseñanza pública con las siguientes acciones:

Martes, 6 de mayo

Concentración conjunta con sindicatos de estudiantes:

• 19 HORAS A LA PL. SANT JAUME (de BARCELONA)

• 19 HORAS A LA PL. IMPERIAL TARRACO (de TARRAGONA)

Jueves 8 de mayo:

Asamblea del profesorado de nocturno:

• 12,30 HORES AL IES BALMES (Pau Claris, 121 Barcelona)

Miércoles, 14 de mayo:

• HUELGA DE PROFESORADO DEL BACHILLERATO NOCTURNO

• CONCENTRACIÓN A LAS 19 H. A LA PLAZA DE SANT JAUME

El texto finaliza con la recomendación de que, a la espera de ver cómo evoluciona la situación y pensando en la posibilidad de rectificación (forzada desde luego) de la conselleria de Educación en sus siniestros y regresivos planes, los centros abran la preinscripción en primero de bachillerato nocturno del próximo curso, al mismo tiempo que anima a todo el profesorado a participar en la huelga y concentraciones convocadas ya que se trata de un nuevo ataque a la enseñanza pública1.

No es retórica, no son palabras huecas. Es en verdad un nuevo ataque planificado, con alevosía y nocturnidad, por cerebros que transitan en despachos de instituciones de un gobierno que se dice de izquierdas y que se presentó ante la ciudadanía como defensor de los derechos sociales de la ciudadanía y partidario de su ampliación. Nunca tantos mintieron tanto.

Como en tantas otras ocasiones, la mejor de decir es hacer. Hagamos, pues, lo que sea necesario para mostrar claramente que su inconsciente neoliberal tiene enfrente la pulsión política y moral de gentes no entregadas a los designios de una burocracia, mucho de cuyos miembros tal vez no han pisado nunca un aula de bachiller desde sus estudios preuniversitarios, que, desde luego, no tuvieron que realizar en horario nocturno. Su alma, como quería Platón, está hecha de oro, no de plata ni mucho menos de bronce, como la de los estudiantes trabajadores.

 

 

 

 

Anexo 1: Honorable Conseller,

la comunitat educativa de l’IES __________________ es troba profundament consternada i indignada per la decisió del Departament d’Educació, que vostè dirigeix, de suprimir el Batxillerat Nocturn.

Fa més de ___ anys que el nostre centre imparteix el Batxillerat en règim Nocturn. Durant tots aquests anys centenars de joves treballadors, i no tant joves, han pogut obtenir una formació de qualitat i assolir una titulació oficial que els capacita per accedir a estudis superiors (universitaris o de formació professional superior), tot compartint treball i estudis.

Compartir treball i estudis és una tasca molt dura, que requereix un gran esforç, un sistema educatiu flexible (que el tenim en el nocturn), i un acompanyament permanent que ajudi a l’estudiant a no defallir i a refer-se en els moments de desànim que segur que arriben.

La presencialitat és un valor en si mateix, ja que permet a l’estudiant no sentir-se sol en l’estudi, permet l’acompanyament diari per part de companys, professors i personal no docent, i, el que no és menys important, permet que les explicacions i el treball a l’aula s’adaptin a cada un dels alumnes per ajudar-los en el seu progrés intel·lectual.

La substitució del Batxillerat Nocturn per uns ensenyaments virtuals, que no dubtem que són molt més econòmics, impedirà a molts dels nostres actuals i futurs alumnes arribar al final dels seus estudis, i en alguns casos ni tant sols començar-los. Alguns dels nostres alumnes superen els 40 anys d’edat, amb una formació bàsica informàtica pràcticament nul·la, ¿com podran seguir uns estudis en una plataforma de formació virtual si no disposen ni de connexió a internet a casa?. Gairebé tots els nostres alumnes han patit fracàs escolar previ a l’inici dels actuals estudis; molts d’ells aconsegueixen recomençar els estudis gràcies a l’adaptació dels continguts i el seguiment personal, a la dosi d’ànims i fe en ells que hi posa tot l’entorn educatiu. De qui rebran el copet a l’espatlla que anima a continuar?

El Batxillerat Nocturn fa, i pot fer encara, una tasca social impagable col·laborant a la formació dels treballadors catalans. Segons tots els estudis el nivell de formació dels treballadors catalans és baix respecte a la resta d’estats europeus. Per augmentar aquest nivell de formació és clar que hem de vetllar pel nivell formatiu dels joves, que també estan en una època de la seva vida en que acostumen a reconduir decisions equivocades prèvies, però també és imprescindible millorar el dels adults sense crear una nova fractura social a causa de la dificultat d’accés a les TIC. Tots dos àmbits, joves i adults necessiten un sistema educatiu, adaptat a les seves necessitats, que els permeti recomençar.

Només des de la coexistència dels dos sistemes de formació d’adults, presencial i virtual, aconseguirem que la formació dels treballadors catalans assoleixi els nivells que el nostre país mereix.

Per tots aquests motius, tots els membres de la comunitat educativa de l’________________

EXIGIM

1. La no supressió del Batxillerat Nocturn en cap centre.

2. Que es desenvolupi una campanya de difusió de la formació d’adults en l’etapa post-obligatòria en que es promocionin les dues opcions presencial i virtual: Batxillerat Nocturn i IOC.

Atentament,

Anexo 2: Sra Directora dels Serveis Territorials,

la comunitat educativa de _______________________ es troba profundament consternada i indignada per la decisió del Departament d’Educació de suprimir el Batxillerat Nocturn.

Fa més de ___anys que el nostre centre imparteix el Batxillerat en règim Nocturn. Durant tots aquests anys centenars de joves treballadors, i no tant joves, han pogut obtenir una formació de qualitat i assolir una titulació oficial que els capacita per accedir a estudis superiors (universitaris o de formació professional superior), tot compartint treball i estudis.

Compartir treball i estudis és una tasca molt dura, que requereix un gran esforç, un sistema educatiu flexible (que el tenim en el nocturn), i un acompanyament permanent que ajudi a l’estudiant a no defallir i a refer-se en els moments de desànim que segur que arriben.

La presencialitat és un valor en si mateix, ja que permet a l’estudiant no sentir-se sol en l’estudi, permet l’acompanyament diari per part de companys, professors i personal no docent, i, el que no és menys important, permet que les explicacions i el treball a l’aula s’adaptin a cada un dels alumnes per ajudar-los en el seu progrés intel·lectual.

La substitució del Batxillerat Nocturn per uns ensenyaments virtuals, que no dubtem que són molt més econòmics, impedirà a molts dels nostres actuals i futurs alumnes arribar al final dels seus estudis, i en alguns casos ni tant sols començar-los. Alguns dels nostres alumnes superen els 40 anys d’edat, amb una formació bàsica informàtica pràcticament nul·la, ¿com podran seguir uns estudis en una plataforma de formació virtual si no disposen ni de connexió a internet a casa?. Gairebé tots els nostres alumnes han patit fracàs escolar previ a l’inici dels actuals estudis; molts d’ells aconsegueixen recomençar els estudis gràcies a l’adaptació dels continguts i el seguiment personal, a la dosi d’ànims i fe en ells que hi posa tot l’entorn educatiu. De qui rebran el copet a l’espatlla que anima a continuar?

El Batxillerat Nocturn fa, i pot fer encara, una tasca social impagable col·laborant a la formació dels treballadors catalans. Segons tots els estudis el nivell de formació dels treballadors catalans és baix respecte a la resta d’estats europeus. Per augmentar aquest nivell de formació és clar que hem de vetllar pel nivell formatiu dels joves, que també estan en una època de la seva vida en que acostumen a reconduir decisions equivocades prèvies, però també és imprescindible millorar el dels adults sense crear una nova fractura social a causa de la dificultat d’accés a les TIC. Tots dos àmbits, joves i adults necessiten un sistema educatiu, adaptat a les seves necessitats, que els permeti recomençar.

Només des de la coexistència dels dos sistemes de formació d’adults, presencial i virtual, aconseguirem que la formació dels treballadors catalans assoleixi els nivells que el nostre país mereix.

Per tots aquests motius, tots els membres de la comunitat educativa de l’___________________

EXIGIM

1. La no supressió del Batxillerat Nocturn en cap centre.

2. Que es desenvolupi una campanya de difusió de la formació d’adults en l’etapa post-obligatòria en que es promocionin les dues opcions presencial i virtual: Batxillerat Nocturn i IOC.

Atentament,

Anexo 3: Excel·lentísima senyora Alcaldesa,

la comunitat educativa de l’______________________ es troba profundament consternada i indignada per la decisió del Departament d’Educació de suprimir el Batxillerat Nocturn.

Fa més de ______ anys que el nostre centre imparteix el Batxillerat en règim Nocturn. Durant tots aquests anys centenars de joves treballadors, i no tant joves, han pogut obtenir una formació de qualitat i assolir una titulació oficial que els capacita per accedir a estudis superiors (universitaris o de formació professional superior), tot compartint treball i estudis.

Compartir treball i estudis és una tasca molt dura, que requereix un gran esforç, un sistema educatiu flexible (que el tenim en el nocturn), i un acompanyament permanent que ajudi a l’estudiant a no defallir i a refer-se en els moments de desànim que segur que arriben.

La presencialitat és un valor en si mateix, ja que permet a l’estudiant no sentir-se sol en l’estudi, permet l’acompanyament diari per part de companys, professors i personal no docent, i, el que no és menys important, permet que les explicacions i el treball a l’aula s’adaptin a cada un dels alumnes per ajudar-los en el seu progrés intel·lectual.

La substitució del Batxillerat Nocturn per uns ensenyaments virtuals, que no dubtem que són molt més econòmics, impedirà a molts dels nostres actuals i futurs alumnes arribar al final dels seus estudis, i en alguns casos ni tant sols començar-los. Alguns dels nostres alumnes procedeixen de l’Escola d’Adults i superen els 40 anys d’edat, amb una formació bàsica informàtica pràcticament nul·la, ¿com podran seguir uns estudis en una plataforma de formació virtual si no disposen ni de connexió a internet a casa?. Gairebé tots els nostres alumnes han patit fracàs escolar previ a l’inici dels actuals estudis; molts d’ells aconsegueixen recomençar els estudis gràcies a l’adaptació dels continguts i el seguiment personal, a la dosi d’ànims i fe en ells que hi posa tot l’entorn educatiu. De qui rebran el copet a l’espatlla que anima a continuar?

El Batxillerat Nocturn fa, i pot fer encara, una tasca social impagable col·laborant a la formació dels treballadors catalans. Segons tots els estudis el nivell de formació dels treballadors catalans és baix respecte a la resta d’estats europeus. Per augmentar aquest nivell de formació és clar que hem de vetllar pel nivell formatiu dels joves, que també estan en una època de la seva vida en que acostumen a reconduir decisions equivocades prèvies, però també és imprescindible millorar el dels adults sense crear una nova fractura social a causa de la dificultat d’accés a les TIC. Tots dos àmbits, joves i adults necessiten un sistema educatiu, adaptat a les seves necessitats, que els permeti recomençar.

Només des de la coexistència dels dos sistemes de formació d’adults, presencial i virtual, aconseguirem que la formació dels treballadors catalans assoleixi els nivells que el nostre país mereix.

Per tots aquests motius, tots els membres de la comunitat educativa de l’___________________, us demanem que feu tot el possible perquè el Departament d’Educació reconsideri la seva decisió i en comptes de suprimir el Batxillerat Nocturn, desenvolupi una campanya de difusió de la formació d’adults en l’etapa post-obligatòria en que es promocionin les dues opcions presencial i virtual: Batxillerat Nocturn i IOC.

Atentament,

Anexo 4: Honorable Síndic de Greuges,

la comunitat educativa de l’_______________________ es troba profundament consternada i indignada per la decisió del Departament d’Educació de suprimir el Batxillerat Nocturn.

Fa més de _____ anys que el nostre centre imparteix el Batxillerat en règim Nocturn. Durant tots aquests anys centenars de joves treballadors, i no tant joves, han pogut obtenir una formació de qualitat i assolir una titulació oficial que els capacita per accedir a estudis superiors (universitaris o de formació professional superior), tot compartint treball i estudis.

Compartir treball i estudis és una tasca molt dura, que requereix un gran esforç, un sistema educatiu flexible (que el tenim en el nocturn), i un acompanyament permanent que ajudi a l’estudiant a no defallir i a refer-se en els moments de desànim que segur que arriben.

La presencialitat és un valor en si mateix, ja que permet a l’estudiant no sentir-se sol en l’estudi, permet l’acompanyament diari per part de companys, professors i personal no docent, i, el que no és menys important, permet que les explicacions i el treball a l’aula s’adaptin a cada un dels alumnes per ajudar-los en el seu progrés intel·lectual.

La substitució del Batxillerat Nocturn per uns ensenyaments virtuals, que no dubtem que són molt més econòmics, impedirà a molts dels nostres actuals i futurs alumnes arribar al final dels seus estudis, i en alguns casos ni tant sols començar-los. Alguns dels nostres alumnes procedeixen de l’Escola d’Adults i superen els 40 anys d’edat, amb una formació bàsica informàtica pràcticament nul·la, ¿com podran seguir uns estudis en una plataforma de formació virtual si no disposen ni de connexió a internet a casa?. Gairebé tots els nostres alumnes han patit fracàs escolar previ a l’inici dels actuals estudis; molts d’ells aconsegueixen recomençar els estudis gràcies a l’adaptació dels continguts i el seguiment personal, a la dosi d’ànims i fe en ells que hi posa tot l’entorn educatiu. De qui rebran el copet a l’espatlla que anima a continuar?

El Batxillerat Nocturn fa, i pot fer encara, una tasca social impagable col·laborant a la formació dels treballadors catalans. Segons tots els estudis el nivell de formació dels treballadors catalans és baix respecte a la resta d’estats europeus. Per augmentar aquest nivell de formació és clar que hem de vetllar pel nivell formatiu dels joves, que també estan en una època de la seva vida en que acostumen a reconduir decisions equivocades prèvies, però també és imprescindible millorar el dels adults sense crear una nova fractura social a causa de la dificultat d’accés a les TIC. Tots dos àmbits, joves i adults necessiten un sistema educatiu, adaptat a les seves necessitats, que els permeti recomençar.

Només des de la coexistència dels dos sistemes de formació d’adults, presencial i virtual, aconseguirem que la formació dels treballadors catalans assoleixi els nivells que el nostre país mereix.

La supressió del Batxillerat Nocturn provoca, a més, que un bon nombre d’alumnes siguin víctimes d’un «incompliment de contracte» per part del Departament d’Educació. Quan els alumnes es matriculen a Batxillerat Nocturn, els alumnes es matriculen sabent que cada matèria que aprovin els queda aprovada, i que, per tant, poden organitzar els seus estudis per acabar el Batxillerat en un màxim de sis anys, segons consta en el Decret 22/1999 que regula els ensenyaments en règim nocturn i el Decret 182/2002 que el modifica. Molts alumnes de primer curs es troben que no han fet el nombre de matèries mínim per passar a segon curs el proper curs i que la única opció que els dóna el Departament d’Educació és fer-ho a distància, amb totes les consideracions que ja hem fet anteriorment sobre aquest règim. Per tant, la supressió sobtada del Batxillerat Nocturn vulnera el compromís que en fer la matrícula el Departament estableix amb els seus alumnes respecte a una normativa reguladora dels estudis.

Per tots aquests motius, tots els membres de la comunitat educativa de l’_________________, us demanem que feu tot el possible perquè el Departament d’Educació reconsideri la seva decisió i en comptes de suprimir el Batxillerat Nocturn, desenvolupi una campanya de difusió de la formació d’adults en l’etapa post-obligatòria en que es promocionin les dues opcions presencial i virtual: Batxillerat Nocturn i IOC.

Atentament,